Tot i que no se sap amb exactitud la construcció d’aquest castell, surt documentat per primera vegada l’any 1088, on el bisbe Berenguer de Lluçà promet a Guillem Ramon de Montcada, que, en cas d’obtenir la torre comtal de Vic l’hi lliurarà amb ell.
Tampoc es pot precisar en quin moment els Montcada van passar a ésser senyors d’aquest castell, però en començar el segle XII ja ho eren.
L’any 1107, el comte Ramon Berenguer III donà en dot matrimonial al comte Bernat III de Besalú, aquest castell amb tants d’altres.
La divisió de la ciutat de Vic, on la part inferior pertanyia al bisbe de Vic i la part superior als Montcada, això va crear certes bregues, provocant que a l’any 1211 el bisbe proferí l’excomunió al senyor de Montcada. Aquesta divisió estava delimitada pels actuals carrers de los Dolores, Bajada de l’Eraime, Correjeros, Plaza Nueva, Ciudad, Mercadal, Sant Cristóbal i Manlleu.
L’any 1236, hagué un plet entre la Seu de Vic i la comtessa Garsenda, la qüestió va arribar a Roma i l’any 1258, Garsenda, vescomtessa de Bearn i senyora de Montcada, jurà fidelitat i homenatge al bisbe de Vic.
Quan Guillema de Montcada es casà amb l’infant Pere, els dominis dels Montcada eren exercits pel batlle bernat Barrat l’any 1294.
L’any 1304, Guillema de Montcada obeint el manament reial, assegurava que no causaria més danys i perjudicis a l’Església de Vic.
L’any 1355, el rei Pere III prometé a Bernat II de Cabrera i al seu fill Bernat III el títol de comte d’Osona, amb la ciutat de Vic en recompensa per l’ajut prestat per ells en les guerres sardes.
L’any 1366, el rei Pere “el Cerimoniós” confiscà els béns dels Montcada per traïdoria contra el comte d’Osona, i els cedí temporalment a Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbò, germà de Margarida, casada amb el comte d’Osona. Un any més tard, el rei donà la ciutat de Vic i tots els béns confiscats anteriorment al seu fill Joan.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 197 focs corresponent al vescomte de Castellbò i 395 focs a la partida reial.
L’any 1372, el rei aixecà la confiscació dels béns del comte d’Osona i del Gran Privat, i restituí les possessions a Bernat IV de Cabrera.
L’any 1398, el rei Martí va unir la partida de Montcada i la reial, d’aquesta manera Vic passava a ésser una sola unitat ciutadana.
L’any 1450, la partida dels Montcada tornava a estar en poder de la Corona, l’1 d’octubre del mateix any, el rei Alfons “el Magnànim”, disposà que el veguer i batlle passés a habitar el castell de Montcada, apart de residència també faria funcions de consistori de la Cúria reials i oficina de l’Escrivania, acomplí aquest servei fins a mitjan segle XVI.
Posteriorment persistí com a presó i com a graner de la ciutat.
L’any 1717, per reial decret passà de l’Almoina a la Universitat de Cervera.
L’any 1860 va estar abandonat.
L’any 1880 pertanyia a l’Estat i el dos d’octubre el va subhastar, passant a D. Miquel Sans i a D. Jaime Casals per 6.205 pessetes i al 1882 es va descobrí en el seu interior el Temple Romà, llavors es va demolir quasi la totalitat de les seves parets.