Castells Medievals

La primera referència data de l’any 1067, quan Guillem de Balsareny, bisbe de Vic, encomanà aquest castell a Ponç de Cabrera i la seva dona Beatriu, vescomtes de Girona, amb la condició que el bisbe podia demanar la potestat o entrar i sortir del castell sempre que vulgues.
L’any 1099, el vescomte de Cabrera infeudà aquest castell a Guillem Borrell d’Eures, aquesta família va posseir aquest castell fins a mitjan segle XIV.
Hom pensa que és possible que aquest castell fos enderrocat l’any 1302, amb les ràtzies contra els Cabrera, o l’any 1317, quan una expedició armada comandada pel sots-veguer Català de Soler i instada pel bisbe de Vic va malmetre Sant Pere de Roda.
L’any 1194, Ponç de Cabrera i la seva dona, Marquesa, assegurà amb cinc castells, un d’ells era el que aquí tractem, un compromís amb el rei Alfons “el Cast”.
L’any 1198, aquest castell va ser infeudat a Pere de Lluçà, aquest li donava el seu dret a la seva dona Estefania, per raó de l’esponsalici.
L’any 1334, el bisbe Galceran Sacosta va fer una requesta al vescomte Bernat de Cabrera, aquest tenia que reconeix els feus que pel bisbe tenia; el vescomte va respondre al bisbe dient-li que li ensenyés l’escriptura del castell d’Avellana, llavors el bisbe va mostrar-li dues escriptures i el vescomte expressà la reconeixença i el vassallatge que li tenia.
L’any 1356, el rei Pere “el Cerimoniós” va crear el comtat d’Osona, a favor d’en Bernat III de Cabrera, i el castell de s’Avellana va ser englobat en aquest comtat.
Al segle XVII, el vescomtat fou venut al comte d’Aitona, després passà als Medinaceli, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.