Sembla que aquesta fortalesa amb aire casteller va ésser en un inici una domus que depenia del castell de Besora.
Inicialment la tenien en feu la família Conanglell, posteriorment la recuperaren els Besora per 2.600 sous vers l’any 1337 i la convertiren en un casal de residència, que acabaren habitant-la quan abandonaren el castell de Besora.
La primera referència documental d’aquesta domus data de l’any 1285.
L’any 1419, el rei restituí el castell de Besora i la casa forta de Montesquiu a Gilabert de Canet; un any més tard, com que Gilabert no les havia lliurat al veguer, el rei ordenà amb aquest darrer, que les hi prengués i les donés a Dalmau Sacirera.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, aquesta fortalesa quedà molt malmesa.
Al segle XIX, aquesta fortalesa fou venuda pels comtes de Santa Coloma i passà a mans particulars.
Entre 1917 i 1920 fou restaurada pel seu propietari, Emili Juncadella, que li donà un aire més casteller.
L’any 1972, Mercè Juncadella, cedí el castell a la Diputació de Barcelona.
