Castells Medievals

La primera notícia d’aquest castell data de l’any 881, quan Ansebert i la seva muller, juntament amb Ranemir i la seva muller Númia, vengueren dos camps situats en el terme del castell de Sant Llorenç a Todulf i a la seva muller Traselinda.
En el seu inici aquest castell comprenia els termes municipals de sant julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d’Ossormort, Espinelves i Calldetenes.
Els senyors eminents foren els comtes de Barcelona, que tingueren propietats en el terme concedides pel rei Carles “el Ximple”. Els drets comtals foren venuts abans d’acabar el segle X.
El primer feudatari que es coneix és Ansulf de la família Gurb-Queralt; l’any 956 va fer diverses compres de béns en aquest castell, és anomenat vicari. El succeí el seu fill Bonfill, levita. L’any 992, comprà al comte Ramon Borrell per tres-cents sous la roca anomenada Meda i Sant Llorenç amb el seu feu.
L’any 1007, Bonfill llegà el castell de Meda i el de Sant Llorenç a la canònica de Sant Pere de Vic.
A partir d’aquest moment perd importància i restà inclòs en el terme de Planeses com a propietat de la família Vilagelans.
A la segona meitat del segle XI, la família Vilagelans i la família Meda intentaren fundar un monestir benedictí sense gaire èxit, al segle XII quan s’establí la canònica de Sant Llorenç del Munt, una part del castell es convertí en residència dels canonges, l’altra en domus, situada dins del castell de Meda, tenia el domini la família Gurb-Queralt pels bisbes de Vic.
L’any 1253, Berenguer IV de Queralt cedia el castell de Meda al seu fill Galceran, dos dies després, el donava a la canònica vigatana, en la que havia entrat com a canonge.