Castells Medievals

Aquest lloc surt esmentat l’any 963, com “ibso Brullo” en una afrontació d’una propietat.
L’any 994, el comte Borrell infeudà aquest castell a Ramon, vescomte de Cardona.
L’any 1082, els comtes de Barcelona donaren en feu aquest castell als vescomtes d’Ausona, dits posteriorment de Cardona.
L’any 1083, Ramon Amat, fill del senescal Amat Eldric i de Llobeta, confià aquest castell, amb els seus feus a Guillem Guifre; dos anys més tard el tornà a confiar, aquesta vegada a Ramon Guifre, fill de Guillem; els descendents de Ramon adoptaren el cognom Vilanova, tingueren la castlania fins el 1415.
L’any 1086, Ramon Folc, vescomte de Cardona, llegà aquest castell a la seva muller Ermessendis.
L’any 1117, Bernat, vescomte de Cardona, donà a la seva muller Almodis, filla de Ramon Berenguer “el Vell”, comte de Barcelona, aquest castell amb tots els seus termes.
Quan finà Almodis, aquest castell devia passar al seu fill segon, Guillem Bernat, que ja el posseïa el 1150 en feu del seu germà, el vescomte Ramon Folc.
L’any 1150, els germans Ramon i Guillem de Cardona vengueren per 1.000 sous a Guillem de Balenyà, la seva muller Dolça i fills.
Els Balenyà tenien la castlania major fins a mitjan segle XIII, castlans mitjans ho eren els Vilanova i els castlans menors, o residents, els Brull.
L’any 1173, Guillem Ramon de Montcada, “el Senescal”, consignà en el seu testament que es trobava en penyora del senyor de Cardona per 2.000 morabatins.
L’any 1265, el vescomte Ramon vengué perpètuament a Ramon d’Anglesola, bisbe de Vic, per meitat amb l’església i el capítol, la baronia del Brull i altres llocs per 900 morabatins.
L’any 1266, Berenguer de Cardona vengué la seva part de la castlania al bisbe per 1.700 auris.
L’any 1303, Elisendis, muller de Bernat de Centelles, baró de Centelles, prestà homenatge a Ponç, bisbe de Vic, per les castlanies del Brull i altres llocs.
Vers l’any 1324, el bisbe Berenguer emplaçà Guillem del Brull, castlà menor d’aquest castell a comparèixer a la sagrera de Santa Eulàlia de Riuprimer, per unes malifetes que havia fet en el terme del castell del Brull.
L’any 1329, Eimeric de Centelles, net d’Elisendis, prestà jurament de fidelitat a Galceran, bisbe de Vic, per la castlania del Brull.
Entre els senyors del Brull i Centelles hagueren disputes ja que limitaven, també entre el bisbe de Vic i els castlans del Brull, pel fet jurisdiccional.
En el fogatjament dimanat de 1359 comptava amb 40 focs i pertanyia al bisbe de Vic.
L’any 1415, Galceran de Vilanova, senyor del castell de Savassona, vengué la castlania del Brull entre altres possessions, a Ramon de Perellós, vescomte de Roda.
L’any 1469, Francesc Tornerons, era capità general del terme del Brull, al servei del rei Renat d’Anjou.
L’any 1622, es va fer una concòrdia entre el bisbe de Vic i els Centelles, per haver erigit el batlle de Seva, tres anys abans, unes forques de fusta prop del camí que va a Barcelona.