Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 1040, en el testament del vescomte-bisbe Eriball, apareix com “castro Rupeti”.
L’any 1083, Ramon Folc, vescomte de Cardona, quan tenia que anar a guerrejar amb la host del comte de Barcelona, disposà que aquest castell i el de Tagamanent passessin al seu fill Bernat i sinó, a la canònica de Vic.
L’any 1086, un altre testament del mateix vescomte, disposà que aquest castell i altres passessin a la seva muller Ermessendis i al germà Folc, i després d’ells, als nebots.
L’any 1131, Adalmodis, muller del vescomte Bernat, llegà aquest castell al cenobi de Casserres.
Aquest castell va pertànyer a la família dels Cardona fins que Ramon Amat el va llegar a Hug Roger I de Pallars.
L’any 1339, el rei Pere “el Cerimoniós”, prometé no alienar de la Corona el vescomtat de Bas, figuraven els castells de Rupit, la Bastida, Cabrera i Curull, entre altres.
En el fogatjament de 1365-1370 consta: “Castells de Ruppit e fornils, del Comte de Pallars...123 fochs”; en el de 1381, 81 focs.
L’any 1369, Gilabert de Cruïlles comprà aquest castell al comte de Pallars.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, la família Cruïlles estigué de part de la Generalitat, per aquest motiu, el 1463, Joan II donà aquest castell a Jaume Guitart, fidel a la seva causa.
L’any 1681, Antoni de Bournonville, fou creat primer marquès de Rupit pel rei Carles II d’Espanya.
Durant la Guerra dels Segadors, els francesos es varen establir a Rupit el 1654.
La família dels Cruïlles mantingué aquest senyoriu fins a la seva abolició al segle XIX.