Ruïnes.
La primera referència del “castro Orcall” data de l’any 1010, però no serà fins el 1055 quan Ramon IV, comte de Pallars, vengué aquest castell junt amb el de “Lliminiana”, Mur i “Basturz”, a Arnau Mir de Tost i Arsendis.
L’any 1072, Ramon IV i Valença signaren un contracte amb “Raimundum Mironi de Orcallo”, on s’establia que aquest darrer tindria la potestat, però el senyoriu els comtes.
L’any 1088, es celebrà un plet entre els mateixos comtes d’una part i el cavaller Tedball d’altra, per la qüestió de la castlania d’Orcau.
En el fogatjament de 1381, “Orchau“ comptava amb 17 focs i pertanyia al noble Narnau Dorcau. El succeí el seu nebot Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills.
Posteriorment passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
L’any 1561, els veïns d’aquesta vila protestaren als diputats per les vexacions que cometien les forces de Baltazard i Bordeaux.
L’any 1831, constava en el corregiment de Talarn i al senyoriu del comte d’Aranda, baró d’Orcau.