Castell de Mur

La primera referència documental data de l’any 969, en una queixa entre l’abat Sala i un tal Duran que havia robat unes vaques.
L’any 1055, el comte Ramon IV el cedia al seu futur sogre, Arnau Mir de Tost, com a garantia de dot en prometre’s amb la seva filla València.
L’any 1060, els comtes de Pallars erigiren prop del castell una església que llur fill Pere Ramon completà i consagrà el 1069, va ser confirmada pel papa Urbà II l’any 1099.
L’any 1071, Arnau Mir de Tost llegà aquest castell al seu nét Arnau; cinc anys més tard, el comte Ramon IV i la seva dona València, infeudaren aquest castell a Ramon Pere.
L’any 1094, hi hagué una convinença entre Ramon IV de Pallars Jussà i Artau II de Pallars Sobirà, on el primer li confiava diversos castells pallaresos a Artau.
L’any 1157, Arnau Mir, comte de Pallars Jussà, trobant-se malalt, atorgà testament, on deixava a l’església de Mur un mas de cada un dels castells del seu comtat; en aquest moment n’era senyor Acard de Mur.
L’any 1183 n’era senyor Bernat de Mur, casat amb Sança, els succeí el seu fill Acard que es casà amb Beatriu.
L’any 1284, n’era senyor un altre Acard de Mur, conseller de l’infant Jaume, es va casar amb Agnès, i l’hereu, Simó de Mur, era menor encara el 1328, tenia com a tutors a la seva mare, que havia enviudat, i a Berenguer d’Aragó. Simó es casà amb una Elissendis; l’any 1343, ell i el mossèn Acard de Mur acompanyaren el rei Pere “el Cerimoniós” en la campanya contra el rei de Mallorca. El succeí el seu fill Dalmau que l’any 1368 governava amb la seva mare Elissendis.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 13 focs, pertanyia a la vegueria del Pallars; en el de 1381 comptava amb 8 focs i pertanyia a Lluís de Mur, fill de Dalmau. Lluís es casà amb Beatriu Alamany de Cervelló el 1387, els succeí llur fill, Acard de Mur el 1409, finà a Càller el 1415. Dels cinc fills que va tindre, el succeí Hug Pere de Mur i de Cervelló, que solament va tindre una filla, Brianda, que aportà aquesta baronia com a dot al casar-se amb el seu cosí germà Nicolau Carròs d’Arborea.
L’any 1490, Estefania Carròs era baronessa de Mur, finà el 1511.
Aquest castell passà als Maça de Liçana amb la boda de Beatriu Carròs amb Pere Maça de Liçana.
L’any 1548, Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea donà aquest castell a Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull i al seu fill Baltasar Lladó de Vilanova i de Vic.
Al segle XVI, una part de la baronia passà als Cascante, que la vengueren als Portugal, l’altra part passà per compra als Caçador.
Al segle XVIII un dels senyors era José de Oliver y de Cellarès.
Quan l’extinció dels senyorius el 1831, co-baró eren els Oliver i els ducs d’Híxar.
L’any 1932, l’entitat “Amics de l’Art Vell” restauraren el castell i el claustre de la col•legiata de Santa Maria, a Mur.
Aquest castell es pot visitar, per més informació i reserves es pot trucar al 973.402.045.