Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1012, quan surt esmentat en la donació de dues coromines a Santa Maria de Gerri.
L’any 1046, Ramon IV i Ermessenda, comtes de Pallars, donaren aquest castell a Guillem Arnau i a la seva muller Eiviris.
L’any 1051, els mateixos comtes la permutaren a Miró i Gueraua per la vila de Susterris.
Posteriorment passà a Arnau Mir de Tost que l’any 1072 el llegà a la seva filla Valença, muller del comte Ramon V de Pallars Jussà.
L’any 1092, Bernat Transver, possible castlà, el llegà juntament amb els de Benavent i Figuera, als seus fills.
Durant els segles XIII i XIV els Mur tenien aquest castell en feu pel rei.
L’any 1344, el rei vengué a carta de gràcia aquest castell juntament amb les jurisdiccions d’Espona i Cellers, a Arnau d’Orcau.
L’any 1345, Pere IV recuperà les jurisdiccions i els llocs referits, mitjançant la redempció de 12.000 sous que satisferen els vassalls.
L’any 1381, l’infant Joan vengué aquest lloc, junt amb Palau i Cellers a Berenguer d’Abella per 40.000 sous.
L’any 1482, el rei Ferran II infeudà aquest castell a Arnau Dausà, no obstant el seu domini fou reial fins al segle XIX.