Ruïnes.
Les primeres referències del “termino de Abbelia” data de l’any 1033 com afrontació del castell de Llordà. Més tard, en el 1055 i 1056, el terme d’”Abelia” limitava amb els castells d’Orcau i Basturs.
A mitjan segle XI, els comtes d’Urgell fortificaren aquest castell i repoblaren la vila.
A finals del segle XI, les afrontacions d’aquest castell eren:
- A sol ixent, la serra de “Pyno”.
- A migdia, el castell de Llordà.
- A sol ponent, amb els castells de Conques i Basturs.
- A septentrió, amb el castell de Vilanova i “Rocha-Spana”.
En el fogatjament de 1365-1370, la “Casa tatxada del Noble en Berenguer Dabella” comptava amb 99 focs, es trobava dins la vegueria de Pallars.
La baronia d’Abella comprenia Abella de la Conca, la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.
L’any 1649, en temps de guerra contra el rei Joan II, la baronia d’Abella pertanyia a Ramon de Vilanova.
A mitjan segle XVII, la baronia fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran.
L’any 1660, els batlles, paers i consellers de la vila d’Àger vengueren a carta de gràcia a Gaspar de Portolà, la castlania d’Abella.
L’any 1703, Josep de Sobirà era el baró d’Abella, residia a Talarn.
L’any 1831, Abella pertanyia al corregiment de Talarn.