Ruïnes.
Tot i que la primera referència d’aquest castell data de l’any 1058, quan el comte Ermengol III d’Urgell li cedí els drets a Arnau Mir de Tost, hom pensa que aquesta fortificació és d’origen més antiga, possiblement d’època visigòtica.
Quan el comte finà el1065, la seva muller Sança, donà aquesta fortalesa a Sant Pere d’Àger.
L’any 1067, la comtessa Sança jurà fidelitat a Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, per aquest castell i altres.
L’any 1071, Arnau Mir de Tost llegà aquest castell a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.
Posteriorment passà al vescomte de Vilamur, que mantingué el domini fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX.