Ruïnes.
La primera referència dels “terminos de Eramont” data de l’any 1055, quan el comte de Pallars vengué els castells d’Orcau i Basturs, a Arnau Mir de Tost; en un altre document del1056 ja apareix “in termino de castro Eramonte”.
En una data compresa entre el 1055 i 1098, s’establí un conveni entre Ramon IV i Valença, comtes de Pallars, per una part, i Gilabert Bertran i la seva mare, per l’altra, com a castlans d’aquest castell.
L’any 1366, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué a carta de gràcia, el castell i lloc d’Aramunt, junt amb altres llocs i castells, al vescomte de Castellbò Roger Bernat III, per 121.000 sous barcelonesos.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 17 focs, pertanyia al vescomte de Castellbò i es trobava en la vegueria del Pallars.
L’any 1391, aquest castell fou cedit a Ramon Marquès.
Per voluntat del rei Ferran “el Catòlic”, el lloc d’Aramunt i altres passaren al duc Joan Ramon Folc de Cardona.
L’any 1831, Aramunt es trobava en el corregiment de Talarn, i pertanyia al marquès de Pallars.