Ruïnes.
Les primeres referències del terme d’”Enrrense” daten del segle X amb unes adquisicions que va fer el monestir de Lavaix.
L’any 1094, Artau II, la seva muller Eslonça i el germà Ot veneren i commutaren aquest castell a favor de Ramon V i Valença de Pallars Jussà.
Posteriorment aquest castell passà a mans dels Erill.
En els fogatjaments del segle XIV, el “loch de Enrens” comptava amb nou focs i es trobava dins la baronia del noble Arnau d’Erill; en el 1553, dos focs.
A final del segle XVIII Enrens i Palomera produïen 125 lliures, i Trepadús 20 lliures, gairebé un 5% de les rendes del monestir de Lavaix.