Ruïnes.
La primera menció del terme “Orritense” data dels anys 806-814.
L’any 1030, el comte Ramon III infeudà Orrit i Areny a Radolf Oriolf, sota la senyoria de Gerbert At.
L’any 1055, Ramon V de Pallars lliurà una sèrie de castells en penyora a Arnau Mir de Tost i Arsenda; determinà que aquest castell restés a voluntat de Valença, la filla d’aquests, que llavors el comte prenia per esposa.
Posteriorment, Ramon V i Valença donaren en feu aquest castell a Ramon Gerbert.
En el segle XIII es trobava en poder dels Erill, quan Arsenda d’Erill traspassà la baronia on estava inclòs aquest castell, al seu fill Guillem V d’Erill l’any 1267.
L’any 1291, el rei infeudà la castlania del castell d’Orrit a Guillem de Sant Serni.
L’any 1343, el rei Pere “el Cerimoniós” comprà els castells de Talarn i d’Orrit a Acard de Talarn, per 30.000 sous jaquesos.
L’any 1357, el rei Pere III vengué els dos castells abans mencionats en franc alou al comte Arnau Roger de Pallars Sobirà, per 71.000 sous.
L’any 1370, el mateix rei els tornà a comprar.
En el fogatjament de 1381 comptava amb sis focs.
L’any 1385, el mateix rei empenyorà els dos castells als cònsols de la vila de Tremp.
Més tard Orrit formava part del comtat d’Erill.
L’any 1831 pertanyia a la família García i es trobava en el corregiment de Talarn.