Ruïnes.
La primera referència del “castro Erolas” data de l’any 893, quan Emerà, la seva muller Adevora, Emolat i la seva muller Sirga, vengueren una vinya a Teodilà.
Entre el 1061 i el 1098, Dou, baró d’Eroles i el seu germà Oliver, posaren l’honor d’aquest indret sota la protecció del comte Ramon V de Pallars Jussà.
L’any 1149, els comtes Arnau Miró I i Oria, establiren una convinença sobre les potestats dels castells d’Eroles i de Montllobar amb llur castlà, Roger d’Eroles.
En els fogatjaments del segle XIV n’era senyor el donzell Dalmau d’Eroles.
L’any 1404, la jurisdicció dels castells d’Eroles, Montllobar i Sant Adrià fou incorporada a la Corona.
Entre els segles XVI-XIX la baronia d’Eroles passà dels Eroles als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibañez-Cuevas i als Oriola-Cortada.