Ruïnes.
A mitjan segle XI la Vall Ferrera estava sota el domini de Ficapal i Tedball, fills de Guitard Isarn, feudataris del comte de Pallars Jussà.
L’any 1113, el comte Artau II va infeudar la Vall Ferrera al vescomte Pere de Vilamur.
L’any 1120, Tedball llegà a Santa Maria de la Seu tot el que tenia en alou en aquesta vall, amb la condició que fos infeudat al seu fill Tedball.
A mitjan segle XII, aquesta vall la tenien els Galliner, que la tenien en feu per l’església d’Urgell.
L’any 1227, Ramon de Galliner va vendre tots els drets que tenia a la Vall Ferrera al seu germà Arnau; aquest testà el 1231, llegant el castell de Mur i tot el que tenia a la Vall Ferrera, a Santa Maria de la Seu.
L’any 1272, el comte Roger Bernat III de Foix cedí l’usdefruit vitalici de la Vall Ferrera al comte de Pallars, a canvi rebria ajut en la guerra contra el rei de França.
L’any 1280, el rei Pere “el Gran” infeudà les viles i els castells de la Vall Ferrera, a Bernat de Toralla, reservant-se el mer imperi i la jurisdicció criminal.
L’any 1231 Araós va ésser empenyorat a Sibil•la de Vilamur per 1.000 sous.
L’any 1513, la invasió gascona motivà l’enderrocament de les fortaleses de Tor, Araós, Alins i Àreu.