Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret com a població data del 1281.
L’any 1297, la comtessa Sibil•la de Pallars cedí al rei Jaume II el domini directe de tot el comtat de Pallars i del seus castells i llocs, llevat del castell de Salàs, per 400.000 sous de moneda barcelonesa de tern.
A la darreria del segle XV aquest castell tingué un paper cabdal en la guerra que enfrontà el comte Hug Roger II del bàndol de la Terra, contra el rei Joan II. Quan es va acabar la guerra el comte es va refugiar a València. Però no fou fins el 1477, quan es varen desfer les bandes Matxicot i Capdet Ramonet, companyies mercenàries del comte, que s’arribà a una treva. La lluita es va reprendre sota el rei Ferran II, qui l’any 1484 encomanà als Cardona la conquesta del Pallars. El comte de Cardona obligà al comte Hug Roger a fugir als dominis del vescomte de Narbona. Mentrestant, la seva muller Caterina Albert resistí a València un setge de tres anys, i passà a França, on s’havia refugiat el seu marit.
Després de la rendició de València, el rei Pere “el Catòlic” donà el comtat de Pallars al comte de Cardona, amb el títol de marquès.
L’any 1794, el general Ricardos s’apoderà de València d’Àneu i saquejaren la vila d’Esterri.