Desaparegut.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 908, quan l’abat de Gerri va fer una permuta amb el comte de Pallars.
En el segle XI el vescomte Isarn tenia en feu aquest indret pel comte de Pallars Jussà.
L’any 1120, Tedball tenia la Vall Ferrera en feu per l’església d’Urgell, aquesta la tenia en alou per què el pare de Tedball se l’havia llegat.
L’any 1130, Artau III infeudà els castells de Farrera i Burg a Arnau Mir Garreta.
L’any 1226, Ramon de Vilamur empenyorà els drets que tenia als castells d’Alós, Ars i Ferrera, a Roger Bernat de Foix i de Castellbò, per 300 sous melgoresos.
L’any 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorà els castells i les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse, a Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò per 53.000 sous melgoresos. Posteriorment Roger Bernat III es negà a lliurar els llocs i castells empenyorats quan Blanca de Bellera li retornà la quantitat abans esmentada.
És possible que aquest castell ja fos enrunat en el segle XVI.