Desaparegut.
La primera referència del castell de Bresca data de l’any 940, on en el fals VII de Gerri consta que el comte Isarn i el seu germà Guillem donaren aquest indret al monestir de Gerri.
L’any 1076, el comte Artau I restituí tots els castells, esglésies i feus que hi havia des del riu Noguera fins a la coma d’Arts, entre ells el castell de Bresca, a l’abat Arnau de Gerri.
En el segle XII la castlania de Bresca pertanyia als Cuberes.
L’any 1164, en una butlla del papa Alexandre III confirmà aquest castell com una possessió del monestir de Gerri.
L’abat i el comte de Pallars tingueren diversos conflictes jurisdiccionals, abans del 1356 el procurador i els batlles del comte assaltaren aquest castell i s’hi feren forts. Una vegada pacificada la situació, l’abat va fer emmurallar el lloc de Bresca de manera que totes les cases quedessin protegides l’any 1387.
L’any 1425, l’abat Pasqual de Cuberes vengué tot el mer imperi i la meitat del mixt imperi i la jurisdicció civil i criminal dels llocs de Gerri i Bresca, a Joan I, comte de Foix i vescomte de Castellbò. El comte de Pallars li cedí al comte de Foix l’altra meitat de la jurisdicció.
El traspàs no es va complir i l’any 1427 els homes d’Arnau Roger IV incendiaren el castell de Bresca.
A partir del 1512 la jurisdicció de Gerri i Bresca va ésser compartida entre la corona i l’abadiat.