Desaparegut.
En els seus inicis aquest indret era un domini del monestir de Sant Vicenç de Gerri, l’any 908, el cenobi permutà “Scardo” amb el comte Ramon.
L’any 1082, el comte Artau II canvià el castell de Sant Just pel d’Escart amb el vescomte Arnau.
L’any 1345 i 1368 s’establí un règim de condomini d’aquesta jurisdicció entre l’abat i el comte de Pallars.
L’any 1435, el comte de Pallars va renunciar als drets que tenia sobre els llocs de l’abadiat en favor del comte de Foix i vescomte de Castellbò.
Aquest indret va formar part del vescomtat de Castellbò fins l’any 1548 que va ésser incorporat a la Corona.