Ruïnes.
L’any 1281, després de la revolta de Balaguer, Ponç de Ribelles va posar-lo en poder del rei Pere “el Gran”, el 28 de maig del mateix any, el baró de Bellera va prometre fidelitat al monarca per diversos castells de la vall, entre ells el de Rialp.
L’any 1435, Jaume de Bellera va vendre la vall d’Àssua i baronia de Rialp per 10.000 florins. Aquell mateix any, el comte de Foix nomenà Joan de Santa Coloma procurador seu per a prendre possessió de Rialp i altres llocs.
L’any 1462, el rei Alfons va prendre Rialp al comte de Foix.
L’any 1493, Joan, fill del comte de Foix, concedí la castlania d’aquest castell a Joan Xiberri “Matxicot”, a canvi de prestar homenatge i a reparar l’edifici que es trobava en ruïnes.
L’any 1498, “Matxicot” vengué a carta de gràcia els drets i rendes que percebia d’aquesta vila per 2.500 lliures.
L’any 1513, el rei Ferran “el Catòlic” donà el vescomtat de Castellbò, les valls d’Àssua, Ferrera i Andorra i les viles de Castellbò, Castellciutat i Rialp, que havien estat confiscades a Caterina de Foix, reina de Navarra, comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, a la seva muller Germana de Foix. Deu anys més tard, el rei Carles I d’Espanya confirmà totes aquestes possessions a la vídua del rei Ferran que s’havia tornat a casar, el seu nou marit era Joan de Brandenburg-Ansbach.
L’any 1528, Germana hipotecà a carta de gràcia aquests dominis a Lluís Oliver de Boteller, aquest ho tenia que tenir en feu reial. Vint anys més tard, la Corona redimí a Lluís Oliver el vescomtat de Castellbò amb els seus dominis.
Quan acabaren els senyorius , Rialp continuava essent una possessió del vescomte de Castellbò.