Enderrocat.
Hom creu que abans de finalitzar el segle XI els vescomtes de Pallars Sobirà adoptaren la denominació de vescomtes de Vilamur.
L’any 1113, Artau II, comte de Pallars Sobirà, cedeix Bonestarre, la Vall de Farrera i l’alou de Vilamur, al vescomte Pere de Vilamur.
En la revolta nobiliària contra el rei Pere “el Gran”, el vescomte Ramon I de Vilamur milità al costat dels comtes de Foix i de Pallars i del vescomte de Cardona; vençut l’any 1280 a Balaguer, va estar reclòs a Lleida i va tindre que lliurar la potestat del castells de Vilamur, Rubió, Tornafort, Embonui i Montenartró.
L’any 1283, el vescomte Ramon I de Vilamur va prometre al rei ajut contra les forces del rei francès, posteriorment per la seva col•laboració fou nomenat veguer del Pallars i la Ribagorça l’any 1297.
En el fogatjament de 1381 el vescomtat de Vilamur comptava amb 98 focs, repartits entre Vilamur, Saverneda, Tornafort, Soriguera, les Llacunes, Rubió, lo Bruc, lo Tornador, lo Freixe, els masos de Junyent, la Torre, la Pobla de Segur, el Puig de Segur, Toló, Montllor i Sant Salvador de Toló.
L’any 1381, els Cardona adquiriren el vescomtat de Vilamur per donació del seu oncle, Ramon I d’Anglesola.
L’any 1632, Vilamur pertanyia al duc de Cardona; per enllaç matrimonial a finals del segle XVII passà als ducs de Medinaceli.
L’any 1788 el vescomtat comptava amb 17 pobles i 510 veïns.
L’any 1831, Vilamur es trobava en el corregiment de Talarn i pertanyia al marquès de Pallars, vescomte de Vilamur.