Desaparegut.
Entre els anys 1095 i el 1122 els homes de Cardós varen jurar al bisbe Ot que, quan s’haguessin posat d’acord, enderrocarien aquest castell i no permetrien que es tornés a construir.
L’any 1120, Tedball de Vallferrera llegà tot el que tenia a la Vall Ferrera en alou, a Santa Maria de la Seu, a condició que el seu fill ho tingués en feu.
Durant el segle XII, els Bellera tenien aquest castell en feu pel comte de Pallars.
L’any 1225, Guillem de Bellera concedí carta de franqueses als habitants d’aquest indret.
L’any 1272, el comte Roger Bernat III de Foix cedí l’usdefruit vitalici de la Vall Ferrera al comte de Pallars, a canvi rebria ajut en la guerra contra el rei de França.
L’any 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorà els castells i les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse, a Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò per 53.000 sous melgoresos. Posteriorment Roger Bernat III es negà a lliurar els llocs i castells empenyorats quan Blanca de Bellera li retornà la quantitat abans esmentada.
L’any 1484, el comte Hug Roger III de Pallars conquerí aquesta vila als Castellbò.
Aquest indret va formar part del vescomtat de Castellbò fins l’any 1548 que va ésser incorporat a la Corona.