Ruïnes.
La primera referència de la “Villa de Mulis” data de l’any 922, quan surt esmentat en els límits d’un alou de Bàscara.
L’any 1057, com hi havia una forta tibantor entre Guillem II, comte de Besalú, i el comte de Barcelona, el primer aixecà un castell a Vilademuls i el comte barceloní va fer el mateix al puig d’”Ecclesias Albas”, l’actual Guialbes.
El bisbe de Vic va intervindre per què els dos comtes signessin un conveni amistós, on tots dos s’obligaven a demolir els castells de Vilademuls i Guialbes, tot i que no es va produir.
En el segle XII, Ermessendis de Vilademuls es va casar amb el vescomte Jofre de Rocaberti, finat el1166; iniciant aquest llinatge el títol de barons de Vilademuls.
L’any 1226 n’era senyor el vescomte Dalmau de Rocaberti.
L’any 1269, el vescomte Jofre III de Rocaberti permutà la baronia de Vilademuls per Torroella de Montgrí, amb Sança de Santa Eugènia. Més tard, Vilademuls tornà als Rocaberti.
L’any 1315 n’era senyor Guerau de Rocaberti que el tenia en feu pel bisbe i per l’Església de Girona.
En el segle XVII formaven una batllia els següents indrets: “Vilademul, Tarradellas, Sant Marçal, Vilamarí, Gallinés, Parets, Santa Locaia de Sterri i Orfas”.