Enderrocat.
Aquest lloc fou conquerit per Ermengol VI, comte d’Urgell, l’any 1149.
En un inici aquí hi havia una almúnia fortificada d’origen sarraí.
L’any 1153, el comte d’Urgell encarregà al seu cavaller Bernat de Bell-lloc, que repoblés aquesta zona, li posà el seu nom i s’organitzà en parròquia el 1160.
En temps d’Ermengol VII pertanyia al comtat d’Urgell, posteriorment el 1229 passà a la Corona degut als pactes entre el rei Jaume I i la comtessa Aurembiaix.
L’any 1320, Jaume II, fill de Pere “el Gran”, incorporà Bell-lloc a la ciutat de Lleida.
Segons Miret, al segle XIII existí una comanda del Temple a Bell-lloc, el seu comanador era el frare Pere de Barberà el1264.
L’any 1413 comptava amb 53 focs.
L’any 1474, varen ésser organitzades guaites a Bell-lloc.
Durant la guerra dels segadors, aquesta vila fou abandonada, més tard, al segle XVIII es va tornar a repoblar.