Ruïnes.
Vers l’any 1076, Ermengol IV “el Gerb” començà la conquesta del baix Urgell per finalitzar-la el1079.
La zona actual de l’Urgell era anomenat Mascançà, i el seu centre era “Lineola”.
L’any 1079, Ermengol IV d’Urgell consignava diverses rendes, entre elles figurava la meitat de les primícies de Linyola, per a la construcció del monestir de Gualter.
L’any 1122, Ermengol VI cedí tot el delme de Linyola a l’església de Santa Maria de Solsona.
L’any 1177, Ermengol VII “el de València” llegà tots els honors i béns que tenia al camp de Mascançà per a pagar els seus deutes.
Guerau, vescomte d’Àger, s’apoderà del comtat d’Urgell, prenent-li els drets a la comtessa Aurembiaix, el rei Pere “el Catòlic” acudí en ajuda de la comtessa i al setembre del 1211 assaltà el castell de Llorenç i tancà a Guerau a la presó de Jaca. Llavors el rei encomanà aquest comtat a Guillem de Cardona i el seu fill Ramon Folc.
Quan finà el rei Pere a Muret el 1213, Guerau de Cabrera aprofità per conquerir aquest comtat una altra vegada. El 1217, Guillem de Cardona i Guerau assoliren una concòrdia, on aquest darrer tornaria una sèrie de castells, entre ells el de Linyola.
El comtat més tard passà a la comtessa Aurembiaix, que al finar el 1231, Ponç de Cabrera, fill de Guerau, reivindicà el comtat, desplegant forces bèl•liques, després de guerrejar amb el rei Jaume, s’estipulà una concòrdia el 1236. Llavors el mateix monarca infeudava diversos castells, entre ells el de Linyola, al comte Ponç d’Urgell.
L’any 1259, degut a diverses bregues, el rei Jaume I “el Conqueridor” reclamà la potestat de diversos castells, entre ells el de Linyola a Àlvar, fill de Ponç d’Urgell.
El desembre del mateix any, el mateix monarca expedí una confessió de deute de 1124 sous, a favor del seu porter Ramon de Cervera, per les guardes fetes als castells d’Oliana i Linyola.
Quan finà el comte Àlvar, Constança, la seva muller reclamà les localitats d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya, ja que li havien estat assignades com a dot. L’any 1268, compensada econòmicament per aquestes viles, accedí a que fossin de possessió reial.
L’any 1278, aquest castell el tenia en feu pel rei Pere “el Gran”, Ermengol X, fill d’Àvar d’Urgell i de Cecília de Foix al infeudar-li tot el comtat d’Urgell.
L’any 1314, el rei Jaume II atorgà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons amb motiu del seu casament amb Teresa d’Entença.
A finals del segle XIV comptava amb una trentena de focs.
L’any 1414, el rei Ferran “el d’Antequera” assignà aquest castell amb la seva vila en franc alou a Guerau Alamany de Cervelló, governador general de Catalunya.
Al segle XV passà als Cardona – Anglesola.
Per aquesta època, Linyola pertanyia a la baronia de Bellpuig.
En el segle XVII, Linyola pertanyia al duc de Cessa.
L’any 1768, la baronia passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard, als Ruiz de Arana.
L’any 1921, la baronia de Linyola fou rehabilitada com a títol a favor de Luis Ruiz de Arana y Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor.