Desaparegut.
Aquest lloc fou conquerit als sarraïns vers l’últim quart del segle XI, quan el comtat d’Urgell s’expandí per la plana de Mascançà. Una vegada conquerit, fou donat al bisbe d’Urgell i al seu capítol.
L’any 1090 surt esmentat amb la categoria de quadra, més tard rebé la de castrum.
L’any 1134, el bisbe i el capítol d’Urgell mitjançant una concòrdia cediren una part de les rendes d’Ivars a Arnau d’Anglesola, encara que el bisbe mantenia la senyoria. Arnau incomplí la concòrdia, això obligà al bisbe d’Urgell a demanar la intervenció del papa l’any 1159.
L’any 1175, Arnau d’Anglesola llegava el “castrum de Ivarcio” al seu fill Arnau Berenguer.
L’any 1196, Ramon de Torroja, casat amb Gaia de Cervera, llegava aquesta fortalesa al seu fill Hug.
L’any 1303, hi hagué una concòrdia per la compra de la castlania i la tercera part de les terres d’Ivars, entre el capítol d’Urgell i Vicenç Morató, canonge de la catedral de la Seu.
L’any 1364, el rei Pere III vengué la plena jurisdicció i el castell d’Ivars al capítol d’Urgell.
Quan s’extingiren els senyorius en el segle XIX n’eren senyors els marquesos de Torrent i de Segarra.