Castells Medievals

El topònim Flix deriva del llatí “flexu” i fa referència al curs del riu Ebre, que hi fa meandre.
L’any 1154, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, infeudà el “castrum de Flix” al genovès Bonifaci de la Volta. El succeí el seu fill Gasquet.
L’any 1178, el monestir de Sant Pere de Besalú tenia drets a l’església de Flix.
L’any 1257, el rei Jaume I donà el castell i la vila de Flix a Teresa Gil de Vidaure.
L’any 1399, la ciutat de Barcelona comprà la baronia de Flix al monarca, un dels motius era l’aprovisionament de blats en temps de falta de collites.
L’any 1454, aquest castell es trobava malmès.
En la guerra de la Generalitat contra Joan II, el 1462 era batlle de Flix, Francesc de Vilanova, que lluitava en el bàndol català; després de defensar-se durant molt de temps, el 1466, Bernat Ginestà que guardava el castell, el lliurà a Joan II.
L’any 1508, el rei demanà al Consell que li venguessin la Baronia de Flix, després de deliberar, varen decidir no vendre-li.
Durant la guerra de Separació, el 1643, Flix fou atacada en diverses ocasions per l’exèrcit espanyol, finalment fou conquerida el 1645.
L’any 1649, el governador de Flix era el senyor de Sainte-Colome.
L’any 1650, una nova ofensiva manada pel marquès de Mortara conquerí una altra vegada la vila de Flix.
L’any 1718, acabada la guerra de Successió, la ciutat de Barcelona aconseguí la devolució d’aquesta baronia, que havia estat confiscada pel rei Felip V d’Espanya.
Durant la guerra civil del segle XX, s’excavaren trinxeres.