Enderrocat.
Aquest castell surt anomenat en un conveni entre el rei Alfons “el Cast” i Guillem de Castellvell el 1174, on el primer encomanava al segon els castells de Tivissa, Garcia i Marçà.
L’any 1241, una néta d’Alamanda de Castellvell es casà amb Guillem d’Entença, d’aquesta manera Tivissa passava a mans dels barons d’Entença, comtes de Prades i ducs de Cardona i ducs de Medinaceli.
El terme d’aquest castell comprenia Tivissa, les fortaleses del Coll de Balaguer, l’Hospitalet, Vandellòs, Llaberia, Banyoles i Sant Blai.
L’any 1289, hi hagueren bregues entre els Entença, d’una part, i els templers i els Montcada, d’altra part.
L’any 1292, Roger de Llúria que es casà amb segones núpcies amb Saurina d’Entença, prestà certa suma de diners al seu cunyat, Guillem d’Entença, amb garantia del castell de Tivissa.
L’any 1324, Guillem d’Entença donà aquest castell al rei Jaume II, aquest constituí el comtat de Prades en favor del seu fill Ramon Berenguer, Tivissa hi formava part. El nou comte confià aquest castell a Bernat de Fonollar, casat amb segones núpcies amb Blanca de Torrelles.
L’any 1250, l’infant Pere d’Aragó, comte de Prades, declarà exempts de l’obligació als veïns de Vandellòs, de treballar a les muralles de Tivissa.
En el fogatjament de 1496, la vila de Tivissa comptava amb 71 focs cristians i 28 focs moros.