Castell de Móra

La primera notícia que es té d’aquest castell pel que sembla es qüestionable, hom diu que Mir Geribert “el príncep d’Olèrdola” morí en combat davant d’aquest castell, però las gran majoria d’historiadors creuen que caigué a la ciutat de Tortosa.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1153, surt mencionat en una donació del castell de Miravet a l’orde del Temple.
L’any 1174, ja existia aquest castell, ja que el rei Alfons “el Cast” donà en feu els castells de Tivissa, Móra, Garcia i Marçà a Guillem de Castellvell.
Hi hagué lluites per litigis jurisdiccionals entre els templers que estaven aliats amb els Montcada i tenien casa a Ascó, amb Berenguer d’Entença, senyor de Móra; el 1279, l’enemistat estava declarada.
L’any 1284, les forces dels Entença entraren diverses vegades, amb so hostil, en el terme de Miravet, capturant gent i emportant-se bestiar. Cinc anys més tard, Guillem de Montcada, que tenia residència habitual a Ascó, s’associà amb els templers en una acció de represàlia, entrant a les batllies de Móra i Tivissa. Finalment, el 1290, el rei Alfons “el Franc” imposà a pau.
L’any 1294, Guillem d’Entença prestà homenatge pels castells de Móra i de Tivissa al rei.
L’any 1313, Guillem d’Entença donà al rei Jaume II diverses viles i castells, entre elles la de Móra.
L’any 1324, la baronia d’Entença passà a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades; el 1331, la donà en feu a la seva muller Blanca i quatre anys més tard, ambdós atorgaren la possessió a llur filla Blanca.
Durant la guerra  contra Joan II, el Bastard de Cardona que lluità contra la Diputació, tenia el seu quarter general a Prades i a Falset i el seu centre d’operacions es trobava en aquest castell.
Al segle XVII, Móra pertanyia al duc de Cardona.
En temps napoleònics, s’establí aquí el senescal Suchet.
L’any 1835, el governador de Tortosa va fer ocupar aquest castell pels milicians, per fer front a un possible atac dels carlins.
L’any 1837 fou canonejat i restà malmès.