Enderrocat.
L’any 1054, el comte Guillem II en una concòrdia amb el comte de Barcelona, li donà per garantia el castell d’”ipsa Guardia”; en aquesta època n’era castlà Ramon Bernat.
L’any 1095, el comte Bernat de Besalú donà aquest castell al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’any 1173 n’era senyor “Raymundi de Guardia”.
L’any 1190, aquest castell passà a Bernat de la Portella, després del seu matrimoni amb Beatriu, filla de Ramon Saguàrdia.
L’any 1252, el terme del castell de Lluçà afrontava amb el “Castri de Ça Guardia de Ripol”.
L’any 1257, Ramon de la Guàrdia era veguer a Camprodon i Olot; sis anys més tard, el mateix Ramon tenia aquest castell en feu pel monestir de Sant Joan.
L’any 1277, Galceran de Pinós llegà aquest castell al seu nét, Ponç de la Guàrdia, fill de Ramon de la Guàrdia.
L’any 1287, el rei manà a Ponç de la Guàrdia que donés les potestats dels castells de la Guàrdia i de “Ça Roca” al veguer reial de Ripollès.
L’any 1308, el rei Jaume II donà el mer i mixt imperi d’aquest castell a Guillem de la Guàrdia.
L’any 1313, Guillem de Canet lliurà les potestats dels castells de la Guàrdia i Roca de Baborers al rei Jaume II.
L’any 1347 n’era batlle Ramon de Vallespirans, fill de Bernat de Vallespirans.
Quan finà Maria de Canet, muller del vescomte Ramon Folc, llegà la baronia de la Guàrdia a Bernat de Cabrera.
L’any 1356, Bernat III de Cabrera, en compensació per uns drets que li havia donat el rei Pere “el Cerimoniós” en el comtat d’Osona, cedí al rei els castells de la Guàrdia del Ripollès, entre d’altres.
Entre 1362 i 1380, Ramon de la Farrés, abat de Ripoll, comprà per 6.000 lliures els castells de la baronia de la Guàrdia al rei.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 61 focs.
Aquest castell seguí en poder de l’abat de Ripoll fins a l’abolició dels senyorius.