Castell de Milany

La primera referència d’aquest lloc data de l’any 900, quan Riquilda, en fer-se oblata del monestir de Sant Joan de les Abadesses, donà al monestir unes terres situades “in valle Facunda”, equival a Vallfogona.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 962, quan Miro, levita, donà al monestir de Sant Joan un alou que limitava a orient amb el “castro Melango”.
Els primers senyors d’aquest castell foren els comtes de Besalú. Vers l’any 1020, en el testament del comte Bernat “Tallaferro”, constava que el castell de “Melanno” era de la seva propietat i el tenia que succeir el seu fill Guillem.
Abans del 1054, n’eren senyors Bernat Isarn i la seva muller Amaltrudis, pares d’Udalard i de Guillem.
Entre el 1053 i1066, Udalard, casat amb Ermessendis, prestà fidelitat als comtes de Barcelona pel “castrum de Melan et castrum de castilione”.
L’any 1092, Bertran Ponç de Milany n’era el castlà.
L’any 1123, Udalard II, fill de Pere Udalard i d’Ermessendis, i “Raimundum Ponci de Malanno”, establiren dues concòrdies, amb referència als drets que ells i l’abat de Sant Joan havien de percebre en el terme del “castelli de Malanno”. Aquell mateix any finà Udalard II, deixant al seu fill Pere Udalard sota la tutela del seu oncle matern Guillem Ramon de Montcada “el Senescal”. Aquest darrer prestà fidelitat pel “castro Malan” i altres castells a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona el 1127.
Quan Ramon Ponç de Milany finà, el succeí el seu fill Guillem Ramon en la castlania de Milany, quan aquest darrer finà sense descendència, la castlania passà al seu nebot Pere de Milany.
L’any 1238, Simó de Palau, lloctinent del vescomte de Bas, vengué la batllia del castell de Milany a Bernat Hug de Serrallonga per 3.000 sous, aquell mateix any li vengué les accions que tenia sobre el castell per 20.000 sous.
L’any 1264 n’era senyor “Ramon de Salonga”.
Sembla ser que en una data indeterminada Hug de Serrallonga vengué els drets sobre aquest castell als vescomtes de Bas.
L’any 1277, la comtessa Sibil•la d’Empúries, vescomtessa de Bas, prestà fidelitat a l’abat de Sant Joan per aquest castell; un any més tard reconeixia que el tenia en feu pel rei Pere.
L’any 1280, Sibil•la vengué el “castri de Melanno”, junt amb Vallfogona i les parròquies de Llaés i Puigmal a Dalmau de Palol, parent seu.
L’any 1295, Dalmau de Palol reconstruí aquest castell, dos anys més tard tingué un litigi amb l’abat de Sant Joan, ja que Palol no estava autoritzat de fer obres sense permís de l’abat.
L’any 1300, Dalmau donà aquest castell al seu fill Ramon.
L’any 1349, Constança de Milany, tutora del seu fill i hereu Pere, encarregà la guarda i custòdia d’aquest castell a Francesc de Costa, rector de l’església de Sant Pere de Milany, a canvi li donaria 100 sous i 6 mesures de forment i 5 de xeixa.
L’any 1358, el mateix rector prestà homenatge a Pere de Milany.
En el fogatjament de 1365-1370, el “castell de Milany, Vallfogona e Curull” que pertanyia a “Pere Melan, donzell” comptava amb 140 focs.
En el fogatjament de 1359, que es posterior a l’anterior, comptava amb 56 focs i pertanyia a Roger de Munchada.
Sança de Milany, filla de Pere, es casà amb Bernat Galceran de Pinós, posteriorment els succeí llur fill Ramon Galceran de Pinós, es casà amb Isabel de ballester i finà el 1437. Heretà llur filla Beatriu de Pinós, que es casà amb el seu cosí Francesc Galceran de Pinós.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, els pagesos prengueren els castells de “Laers, Malany e Besora” l’any 1462; en aquesta època n’era senyor Francesc Galceran de Pinós.
Quan acabà la guerra, el castell pertanyia a Joana-Estefania de Pinós i de Fonollet, vescomtessa d’Illa i de Canet; l’any 1508 li comprà les jurisdiccions civil i criminal del castell i terme de Milany.
Al segle XVII, Francesca de Pinós es casà amb Juan Francisco Cristóbal Fernández, duc d’Híjar.
L’any 1673, Jaime Fernández de Híjar, tenia aquest castell en feu pel rei.