Enderrocat.
No se sap molt bé el significat del topònim Montgrony, hom pensa que la forma “mógoro” en sard significa “colina”, és d’origen preromà.
Les primeres referències d’aquest castell daten de l’any 887, on surt anomenat com “castro Mogoronio” o “Mogronio”.
El primer senyor que es té constància d’aquest castell va ésser Esclua, tenia propietats a les viles cerdanes d’All i Ger. Aquest va deixar la vida secular per fer-se bisbe intrús de la Seu d’Urgell el 886, abans va vendre el castell de Montgrony als comtes Guifre “el Pilós” i Guinedilda. El comte no tardà en cedir-lo al monestir de monges benedictines de Sant Joan de Ripoll.
L’any 987 hi hagué un judici entre els homes de Gombrèn, representats per “Admiro” i els senyors de Mataplana que reclamaven la possessió d’aquest castell, això era degut a que s’havia perdut l’escriptura de la donació feta pel comte Guifre.
Quan es dividiren els comtats entre els fills de Guifre “el Pilós”, Montgrony es considerà, en el successiu, de Cerdanya o de Besalú.
Hom pensa que quan es va reedificar el temple de Sant Pere vers el segle XI, Udalard i Ermessendis, vescomtes de Besalú, usurparen l’església i el castell; posteriorment el 1084 confessaren per al perdó dels seus pecats i tornaren el que retenien injustament a Ricard, abat de Marsella.
Més tard, el castell de Mataplana tenia el domini civil del terme de Montgrony, el que originà conflictes entre els senyors de Mataplana i els abats de Sant Joan. Es varen fer pactes i concòrdies entre ambdós; en el segle XIV els rectors de Sant Pere de Montgrony actuaven de notaris del senyor de Mataplana.