Enderrocat.
Hom pensa que aquest castell es trobava ran del santuari homònim.
Segons l’historiador Montsalvetje, des dels seus inicis la família Del Catllar, o Descatllar eren els senyors d’aquest castell, però hom pensa que potser no eren els veritables senyors, sinó els castlans.
L’any 1212, Guillem Descatllar donaren el castell i el terme del Catllar a Ramon de Gurb, confirmat per Hug de Torroja, en nom del vescomte de Bas.
L’any 1250, el rei Jaume “el Conqueridor” donà a Galceran Descatllar el dret que tots els homes de Vilallonga i Espinalba que pagaven castlania, que estiguessin obligats a defensar el castell del Catllar. El mateix Galceran cedí aquest castell en capítols matrimonials al seu fill hereu Ramon el 1261.
L’any 1285, els homes d’Abella feren homenatge a Ponç Descatllar i als hereus de Ramon Descatllar per aquest castell.
L’any 1307, Ponç Descatllar, casat amb Ermessendis, traspassaren aquest castell amb el seu terme a llur fill Ramon com a dot matrimonial pel seu casament amb Elissendis. Els succeí llur fill Ponç el 1310, aquest el llegà al seu fill homònim el 1344.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 26 focs; en el de 1377-1378, 49 focs i es trobava en la vegueria de Camprodon.
L’any 1372, el rei es vengué moltes possessions, entre elles el terme parroquial de Vilallonga, que pertanyia al castell de Callar, per l’empresa de Sardenya.
L’any 1385, els homes d’Abella feren homenatge a Ponç Descatllar per raó d’aquest castell; 23 anys més tard el donà al seu fill homònim pel matrimoni que tenia que contreure amb Marquesa de peguera. Els succeí llur fill Damià el 1461. Damià residí en Ripoll a partir del 1488, va fer testament el 1520, i, tal com havia manat en els capítols matrimonials, els fills de la seva filla Isabel, casada amb Pere Alamany, continuessin amb el cognom Descatllar, adoptant l’escut i les armes.
L’any 1580, Lluís Ponç Descatllar pledejava amb la seva germana, Aldonça d’Altarriba, per temes d’herència. Aquesta família senyorejà en aquest castell fins a l’abolició dels senyorius.