Ruïnes.
També se’l coneix per castell de Pelencà, o simplement la Roca.
La primera referència del “castrum de Pellencha” data de l’any 1061, en un retret que el comte Ramon Guifre de Cerdanya li féu al vescomte Bernat.
Durant el segle XII i XIII, els castlans de la Roca i del Catllar foren els Del Catllar o Descatllar.
L’any 1275, l’infant Jaume assetjà la Roca contra el comte d’Empúries i altres nobles que es revoltaren contra el rei Jaume I.
L’any 1292, el rei Jaume II establí que a la “Roca de Pelencha” s’instal•lés una guàrdia de 10 homes.
L’any 1310, Esclarmonda, vídua del cavaller Pere Desbasc, donà el “Castrum de Ruppe Pelonchano” al seu fill Ramon Desbasc.
L’any 1328, la Roca de “Pelonchano” apareix en una relació de forces obligades per conveni a servir al vescomte de Bas.
En el fogatjament de 1358 el “castri de Ruppe de Pellencha” comptava amb 18 focs, pertanyia a Bernat Sau; en el de 1365-1370, 19 focs.
El rei Joan II establí dues capitanies en aquesta comarca, una en el castell de Camprodon, i l’altra a la Roca; aquesta darrera estava confiada als Descatllar.
Del 1588 al 1607 n’era senyora Estefania de Requesens.
L’any 1621 n’era senyor Lluís Descatllar; aquesta família mantingué aquest senyoriu fins a la seva abolició.