Enderrocat.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1024, en l’acta de consagració de l’església de “Sancti Martini de Aguacia”, surt anomenat com “castellar de Penna Matricis”.
En un testament del 1092, aquest castell fou llegat a Guillem Gausfred d’Espasen, nebot del testador.
L’any 1168, Galceran de Sales i el seu nebot tenien honors a Sant Martí d’Ogassa.
L’any 1248, Guillem d’Espasen jurà fidelitat a l’abat Ramon de La Bisbal per aquest castell. L’any 1261, el mateix Guillem vengué els drets que tenia sobre aquest castell a Ramon de Puigpardines per 625 sous de tern.
L’any 1262, l’abat Dalmau de Minyana comprà els imperis d’aquest castell.
L’any 1267, es trobava en poder d’Huguet, fill del comte d’Empúries, que feia acte d’homenatge a l’abat Dalmau, per aquest castell.
Posteriorment, el 1342, un altre abat adquirí del rei Pere “el Cerimoniós”, diversos imperis i jurisdiccions –llevat de la criminal- de les viles d’Ogassa, la Rovira, Bianya i altres.
L’any 1344, l’abat Ramon de Bianya encomanà aquesta batllia i el seu castell a Pere de Ribes, de la vall de Ribes.
No hi ha més notícies ni documents avançat el segle XIV.
Es creu que podia estar al pla que hi ha sota el Puig de Sant Amand, entre Saltor i Bruguera.