Castell de Ribes

La primera vegada que es menciona la vall de Ribes data de l’any 922, surt esmentada com “ripparum”.
El primer esment que es fa del “castrum de Ribes” data de l’any 1069, on surt anomenat com a límit d’un alou donat a Santa maria d’Urgell.
Aquesta vall dita Pedrera o de Ribes va pertànyer des d’un inici al comtat de Cerdanya, després de la mort del comte Guillem Jordà i la del seu germà Bernat Guillem, no trigà a passar als comtes de Barcelona.
L’any 1140, Galceran de Sales prestava homenatge de fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, per aquest castell.
L’any 1198 n’era castlà Ramon de Ribes que el tenia pel rei Pere “el Catòlic”. Dos anys més tard, el mateix monarca arrendà i vengué les rendes i els esplets, eiximents i proveniments d’aquesta vall a Ramon de Ribes, més tard el succeiria Francesc de Ribes.
L’any 1207, Hug de Nevà, fill d’Arsendis, prestà homenatge a Ramon de Ribes, per aquest castell i el de Segura.
Quan finà el rei Jaume “el Conqueridor”, aquesta vall passà al seu fill Jaume, rei de Mallorca – Rosselló, que el tenia en feu pel rei d’Aragó.
L’any 1289, el rei Alfons “el Franc” vingué a conquerir aquest castell i aquestes terres ja que estaven en mans del rei Jaume de Mallorca, en aquest moment la Cerdanya era enemiga del rei català. Alfons devastà Puigcerdà, Bellver, Llívia i el Capcir, arribant fins a Vilafranca del Conflent,; posteriorment el rei Jaume intentà recuperar-lo, però s’estavellà en l’intent.
L’any 1292, el rei Jaume II envià delegats per reconèixer els castells i les forces frontereres, aquestes establiren que en aquest castell s’establissin 71 homes.
L’any 1344, B. de Vernet, veguer de Cerdanya i Barridà, rebé l’homenatge de 98 homes del lloc i vall de Tosses, aquests li prometeren que defensarien aquest lloc contra el rei d’Aragó.
L’any 1347, Roger Bernat de Pallars, baró de Mataplana, el tenia en feu.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 223 focs reials.
L’any 1397, Galceran de pinós era senyor d’aquesta vall i Guillem Ramon de Santa Eulàlia n’era el procurador general.
L’any 1407, el rei Martí “l’Humà”, incorporà la Vall a la Corona, amb la prohibició d’infeudar.
L’any 1444, Francesc de Ribes, donzell, regia la vegueria i la batllia de la Vall de ribes, pel sobirà.
L’any 1465, Galceran VI de Pinós n’era senyor de la Vall de Ribes.
L’any 1473, el rei Joan II donà la vall de Ribes a Damià Descatllar.
Al segle XVII, la sotsvegueria de Ribes comprenia Ribes, Planoles, Ventolà, Campelles, Bruguera, Pardines, Queralbs i Fustanyà, es trobaven dins la vegueria de Puigcerdà i pertanyien al rei.