Ruïnes.
Segons l’historiador Monsalvaje, el primer senyor d’aquest indret fou Pere de Rocabruna, qui acompanyà a Oliba Cabreta, comte de Besalú, per ajudar al comte de Barcelona, a recobrar la ciutat en poder d’Al-Mansur el 985.
La primera referència del “castrum de Rochabruna” és d’una data posterior a 1070, quan Arnau Arnau de Llers prestà jurament per aquest castell al comte Bernat II de Besalú.
L’any 1111 n’era senyor Ramon Adalbert, posteriorment apareix Guillem Gaufred el 1117.
L’any 1209 n’era senyor Arnau de Llers, fill d’Arnau Arnau de Llers, tingué tres fills, Guillem, Berenguer i Hug, el primer fou el senyor d’aquest castell amb el nom de Guillem de Cervià.
Vers l’any 1258, Ramon de “Melanno” declarà que havia estat beneficiat per Ermengald de Cervià, que li havia venut aquest castell.
Per enllaç matrimonial, aquest castell va passar a la família Besora, això queda reflectit en l’homenatge que va fer “Jacobus de Besora” al rei pel “Castro de Rochabruna”.
L’any 1322 el va adquirir el cavaller Ramon Desbac.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 17 focs i es trobava dins la vegueria de Camprodon.
Quan esclatà la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, Pere Desbac, senyor d’aquest castell, era fidel al sobirà i fou un dels que acudí a la Força de Girona el 1462, aquest fet li va valer per ésser anomenat capità general de la Muntanya, expedit pel rei Joan II el 1471.
L’any 1698, Rocabruna era un lloc reial.
L’any 1748 prengué possessió d’aquest castell amb tots els seus drets, Gaietà Descatllar i Desbac.