Enderrocat.
La primera referència de la vall de Llandrius data de l’any 904, en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere, en el lloc anomenat “Camporotundo”.
L’any 1196, el rei Pere “el Catòlic” donà llicència a l’abat Bernat perquè els veïns es traslladessin al Puig de les Relíquies per defensar-se dels albigesos, aquest seria l’inici del castell de Sant Nicolau.
L’any 1249, l’abat Guiu cedí la vila i el castell al rei Jaume “el Conqueridor”, a canvi de diverses possessions a la vall de Ribes, a Prats i a Pi.
L’any 1286, el rei Alfons “el Franc” donà Camprodon al vescomte Jaspert de Castellnou, pels seus serveis prestats.
L’any 1333, l’abat Ramon de Guixar cedí al rei Alfons “el Benigne” la meitat de la jurisdicció civil i criminal de Camprodon.
L’any 1351, el rei creà per al seu fill Joan el ducat de Girona, Camprodon estava inclosa.
En el fogatjament de 1365-1370 la vila de Camprodon comptava amb 422 focs reials.
L’any 1465, durant la guerra contra el rei Joan II, Joan Ramon Vergós, capità de la Generalitat, s’apoderà d’aquesta vila; a finals d’octubre del mateix any, arribà a Camprodon el rei Pere IV “el Conestable de Portugal”.
L’any 1470, un exèrcit de Lluís XI de França s’apoderà de la vila , fou saquejada i incendiada.
L’any 1654, durant la guerra de Separació, aquesta vila fou presa pels francesos.
En el 1655 i el 1658, Camprodon fou presa i recobrada pels espanyols.
L’any 1689, el virrei, duc de Villahermosa, organitzà una operació per recuperar Camprodon, després va fer volar el seu castell.