Ruïnes.
La primera referència del terme de “Grexenturrio” data de l’any 908, en la venda d’una terra.
L’any 1169, Galceran de Sales, el seu germà Arnau, i A. de la Miana, autoritzaren la donació de la tercera part del delme que gaudia Galceran “Hugonis” en la parròquia de Sant Cristòfol de “Crescenturrio”, al monestir de Sant Pere de Camprodon.
L’any 1245, el rei Jaume “el Conqueridor” donà aquest indret en franc alou, al noble Arbert de Sant-romà, amb l’obligació de refer les muralles.
L’any 1265, ja havia finat Arbert i el seu fill B. de “Petraria”, llavors els marmessors vengueren aquest castell, també anomenat Montjoi, junt amb altres propietats, a Ramon de Puigpardines.
L’any 1327, un terratrèmol el va danyar, quatre anys més tard, Ramon de Puigpardines el va fer arranjar.
Elvira de Puigpardines es casà amb Gilabert de Cruïlles, aquest matrimoni sostingué una controvèrsia per aquest castell amb el rei Pere “el Cerimoniós”; l’any 1360, el mateix rei vengué a carta de gràcia el castell, amb els imperis i la jurisdicció criminal.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 12 focs a Gilabert de Cruïlles, i 6 focs a l’abat de Sant Joan de les Abadesses.
L’any 1381, aquesta senyoria fou adquirida per Ramon de Vallmanya, abat de Sant Joan de les Abadesses.
A mitjan segle XVI, aquest castell fou refugi de bandolers durant les lluites entre nyerros i cadells.
En el segle XX pertanyia als Sitjar.