Ruïnes.
La primera referència del “castri de Laesse” data de l’any 919, quan surt esmentat en unes escriptures d’Emma, abadessa del monestir de sant Joan i filla del comte Guifre “el Pilós”.
L’any 1230, Ramon, abat de Sant Joan, cedí com penyora als vescomtes de Castellnou, aquest castell i el que posseïa en altres parròquies per 30.000 sous melgaresos; tres anys més tard, els vescomtes tomaren l’objecte de la penyora.
L’any 1234, bernat Hug de Serrallonga va fer homenatge a l’abat de Sant Joan, per raó del “castri de Laes”.
L’any 1243, “Simone de Palacio” donà el “montanarum de Melano et de Leiers”, a l’abat de Sant Joan de les Abadesses i a Bernat Hug de Serrallonga.
L’any 1252, Ramon de Serrallonga prestà homenatge a l’abat per aquest castell.
L’any 1255, Gilabert i Jofre de Cruïlles vengueren llurs drets sobre el castell i el terme de “Laes”, a Bernat Hug de Serrallonga, per 5.000 sous; aquest darrer el tindria en feu per l’abat Berenguer.
L’any 1261, Ramon de Serrallonga, fill de Bernat Hug, vengué el “castrum de Laers”, junt amb altres honors, a l’abat Dalmau, per 30.000 sous.
L’any 1280, Sibil•la, casada amb el comte d’Empúries Hug V, vengué el vescomtat al rei Pere “el Gran” i els castells de Milany, Vallfogona, “Llaiers” i Puigmal a Dalmau de Palau.
L’any 1298, Dalmau de Palol prestà homenatge a l’abat pel “castri de Laes”.
Vers l’any 1342, l’abat Ramon de Bianya comprà al rei Pere “el Cerimoniós” els mer i mixt imperis i les jurisdiccions alta i baixa de diversos llocs, entre ells Llaés, per 15.000 sous.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 162 focs.
L’abat de Sant Joan de les Abadesses mantingué el domini d’aquest castell fins a l’extinció dels senyorius.