El topònim Guàrdia Lada equival a “talaia gran” o “guàrdia gran”.
L’any 1075, Hug Dalmau de Cervera i la seva muller “Adalen” encomanaren aquest castell a Guifré Bonfill i a la seva muller Sicarda, primers castlans.
L’any 1076, pertanyia a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, el va llegar als seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.
L’any 1123, Berenguer Senfred deixà a la seva muller el senyoriu d’aquest castell.
L’any 1182, Ramon de Cervera, casat amb Ponça llegava aquest castell junt amb el de l’Espluga, Conesa, Segura i Cervera entre d’altres al seu fill Guillem.
L’any 1220 n’era senyor Guillem de Guàrdia-lada.
Al segle XIII, el terme d’aquest castell afrontava amb els termes de Vilagrasseta i Montoliu.
Pels volts de 1250, Estefania de Guàrdia donà a l’ordre de l’Hospital aquest castell que li havia llegat el seu marit Arnau de Guàrdia, a canvi ella rebria una pensió anual de 100 sous.
L’any 1254, l’ordre confià aquest castell a Dalmau d’Alentorn.
L’any 1266, Marquesa de la Guàrdia, fundadora de la casa hospitalera d’Alguaire, renuncià a favor de l’Hospital els drets que tenia sobre Cabestany, Belltall, Passanant, Segura, Glorieta, l’Espluga de Francolí, Rocallaura, Conesa i el castell que aquí tractem. Aquesta finà l’any 1268.
L’any 1305 n’era castlà Ramon de Biure.
L’any 1381 comptava amb 32 focs, dins la vegueria de Cervera.
L’any 1382, el gran prior de Catalunya adquirí la plena jurisdicció de Guàrdia Lada, Cabestany, Torre del Albió i Selma, per la quantitat de 1.600 florins que va pagar a l’infant Joan.
A finals del segle XVI n’era castlà Guillem d’Ivorra, casat amb Gràcia de Roset, d’aquest matrimoni nasqué Anna d’Ivorra, que casà amb F. de Meca i Cassador, gran prior de Catalunya, finà l’any 1602.
L’any 1831, encara es trobava sota el domini de l’ordre de l’Hospital, el van tenir fins a l’abolició de les senyories al segle XIX.