Enderrocat.
El topònim de Cabestany ja surt documentat en el segle X, però d’aquest castell no es té constància fins l’any 1159, moment en que Guillem d’Aguilar el ven a Pere Arnau i Arsendis.
L’any 1170, Arsendis que ja era vídua, cedí aquest castell a la seva filla Sibil•la, casada amb Bertran de Muntpalau, amb la condició de que si no tenien descendència tornaria en poder de la donadora, si aquesta estava morta, llavors passaria als altres fills. Aquell mateix any el matrimoni empenyorà el castell per cent morabatins a Guillem d’Aguilar, que havia estat propietari d’aquest castell amb anterioritat.
L’any 1187 n’era senyor Guillem de Lavendrenya, que es va donar ell mateix a l’abadia d’Àger i cedí a l’abat aquest castell amb els seus censos. En aquesta època aquest castell rebia el nom de “Castell corb”.
L’any 1230, Guillem de la Guàrdia va fer d’àrbitre d’un plet i sentencià que part del castell de Cabestany pertanyia al fill Arnau de Rubió.
L’any 1266, Marquesia, vídua de Guillem de la Guàrdia, donà els drets que tenia d’aquest castell a l’orde de l’Hospital.
L’any 1273, Guillema d’Aguilar vengué el castell i el lloc de Cabestany a l’Hospital per 1.600 sous i una pensió vitalícia de 350.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 6 focs; el mateix any o bé el següent, els procuradors del rei vengueren els imperis mer i mixt i les jurisdiccions civil i criminal de Cabestany al gran prior de Catalunya.
L’any 1406, es va crear una comanda amb la denominació de Guàrdia-lada i Cabestany; l’any 1451 n’era comanador frare Pere Joan Saplana.
L’any 1660, la comanda tenia els següents membres: Belltall, Glorieta, Cabestany i Guàrdia-lada; això es torna a confirmar el 1752.
L’any 1831 encara estava en poder de la comanda espluguina.