Castells Medievals

La primera menció del lloc de Biosca de la qual es té constància data de l’any 1031 on se la relaciona amb un assentament, del necrologi de l’Església de Solsona i la primera referència d’aquest castell data del 1067, on Sança d’Urgell, vídua d’Ermengol III d’Urgell i filla del rei Ramir I d’Aragó, fa jurament a Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, que no es concordaria amb el comte d’Urgell per raó de diversos castells, entre ells es trobava el de “Bioscha”.
Posteriorment figura com senyor d’aquest castell Berenguer Brocart, fill de Brocart i Caritat.
L’any 1131, Guerau de Cabrera llegà tots els drets que tenia a Biosca al seu fill Ponç.
L’any 1172, Ramon Bernat, casat amb Ermessendis, jurà el testament a l’altar de Santa Maria de l’església del castell de Biosca, on llegava entre d’altres castells, el que aquí tractem, al seu fill Ponç.
L’any 1190, Ramon de Seró i la seva dona Alet, eren els castlans d’aquest castell pel comte d’Urgell, la castlania passaria a llur filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrelles, si aquesta moria sense descendència, passaria a Sibil•la, i si aquesta tampoc en tenia, l’herència passaria a Sibil•la de Torroja.
L’any 1278, el rei Pere “el Gran” infeudà aquest castell a Ermengol, comte d’Urgell.
L’any 1369 n’era senyor del castell i la vila el cavaller Bernat de Camporrelles, aquesta família senyorejà fins al segle XVII.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 36 focs i es trobava a la vegueria de Cervera.
L’any 1709, la baronia passà als Delpàs i al segle següent, als Iglésies.