Enderrocat.
La primera vegada que surt esmentat al terme de Palou està comprés entre els anys 1042 i el 1075, en un inventari dels drets que tenia el bisbe d’Urgell a Sanaüja.
Aquest castell s’esmenta per primer cop en un capbreu del segle XII, on tenis drets l’església d’Urgell i Elisenda de Callús.
L’any 1106, Pere Ponç tenia els castells de Sanaüja, Palou i Guissona en feu per Pere Ramon de Sanaüja; el primer devia ésser sots-castlà i el darrer castlà, ja que posteriorment surt el bisbe Ot d’Urgell com senyor eminent.
L’any 1116, Pere Ponç llegà els drets que tenia en aquest castell i en el de les Sitges al seu fill Arnau.
L’any 1122, Pere Ramon de Callús cedí a Guillem Ramon de Vilalta una sala d’aquest castell.
A principis del segle XIV n’era senyor Guerau Alemany de Cervelló, en el seu testament de 1304 va reconèixer com a esponsalici els castells de Florejacs i de les Sitges, el feu de Sanaüja i el castell de Palou a la seva dona Blanca.
Quan es va produir la desamortització dels senyorius a l’any 1831, aquest castell pertanyia a la canònica d’Urgell.