L’any 1024 es va celebrar un judici a Guissona, entre el bisbe Ermengol d’Urgell, reclamava unes terres que Guillem de Lavansa li havia arrabassat injustament al terme de Guissona, Guillem es defensava dient que havia estat aprisiat per ell mateix per bastir-hi un castell.
L’any 1036, el comte Ermengol II d’Urgell i la seva muller Constança, cediren la meitat de la ciutat de Guissona, on constava el “castrum Lauri”, a la canònica de Santa Maria de
L’any 1045, Guillem, fill d’Elomar, tenia en feu aquest castell i el donà a la seva muller Ingilberga i al seu fill Hugó, amb tots els seus termes i pertinences.
En diversos documents del segle XI, apareix com afrontació de la quadra de Bellveí.
L’any 1193, Hug del Llor vengué la dominicatura del castell del Llor a Santa Maria de Solsona per 1.800 sous barcelonesos.
Al segle XIII, el tenia en feu Ramon de Vallverd.
L’any 1315 n’era senyor Berenguer de Copons, aquest llinatge mantingué el senyoriu fins a finals del segle XVII, quan el 1697; Caterina de Copons maridà amb Josep Antoni de Mata, d’aquesta manera els Mata senyorejaren en aquest castell fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX.