Enderrocat.
Aquest lloc va ésser conquerit pels comtes i bisbes urgellencs a l’inici del segle XI, en la campanya d’expansió cap al sud, amb l’objectiu d’arribar fins a Guissona.
Originàriament era una quadra dins el terme de Guissona.
L’any 1031, n’era senyor el bisbe Ermengol d’Urgell que donà un alou “in locum quem dicunt Turre Facta” a Guifré i a la seva muller Bonadona, ho tenien que tindre en servei de Santa Maria de la Seu d’Urgell; anteriorment la torre que hi hauria en aquest alou havia estat del prevere Sunyer.
En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre els castells que pertanyien a la canònica, surt citat el de Torrefeta.
L’any 1073 hi hagué un judici entre el bisbe Ermengol i els habitants del lloc, la causa eren els drets derivats de la fortalesa, finalment els habitants reconegueren els drets episcopals.
L’any 1098 també tingué drets la canònica de Guissona i l’any 1108 també la canònica de Santa Maria de Solsona per un alou que li donà el bisbe Ot d’Urgell.
Durant els segles XII i XIV surt esmentat el cognom Torrefeta que degueren ser castlans d’aquest castell.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 25 focs i en el de 1381 consta que aquest lloc pertanyia al bisbe d’Urgell i es trobava dins la vegueria de Cervera.
La mitra urgellenca tingué la jurisdicció d’aquest lloc fins l’abolició dels senyorius al segle XIX.