A l’any 1015, la Marca de la Segarra era adjudicada a Guillem de Queralt, castlà de Mediona i Clariana, aquest tenia la missió de combatre la resistència sarraïna que comprenia des de Calaf i la vall de Gàver fins als encontorns de Montfalcó Murallat, amb les Oluges i Tarroja.
L’any 1035, el comte Guifré de Cerdanya, Conflent i Berguedà, repartí en el seu testament els comtats de Cerdanya i Conflent al seu fill Ramon, al seu fill Bernat li concedí el comtat de Berguedà i els castells de Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Gàver, el Portell i Guspí.
L’any 1086, Ramon Folc, vescomte de Cardona, llegà aquest castell amb els seus termes a la seva dona Ermessendis, i al germà Folc, i després d’ells als “nepotes”.
L’any 1192, “Guillelmi de Gavar” era el castlà d’aquest castell pels Cervera.
L’any 1251, el rei Jaume “el Conqueridor” va permutar el castell d’Albalat a canvi del domini i les rendes que posseïa el senescal Guillem Ramon de Montcada i la seva dona Sibil•la de Cervera, a Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 17 focs.
L’any 1370, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué el lloc de Gàver, Timor, Sant Antolí i Pallerols a Alamanda, dona de Pere de Queralt.
L’any 1381 comptava amb 9 focs i pertanyia a Guerau de Queralt.
L’any 1420, el rei Alfons “el Magnànim” incorporà aquest lloc a la Corona.
L’any 1710, el rei-arxiduc Carles III concedí el marquesat de Gàver a Pere de Muntaner i de Ramon.
L’any 1831, quan s’extingiren els senyorius, Gàver era propietat dels Queraltó.