La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1078, en una venda d’un alou que Joan Oromir i la seva dona Adalaïs varen fer.
L’any 1089 n’era senyor Berenguer Ramon, casat amb Sicardis; llur fill, Arnal Berenguer donà aquest castell a l’església de Santa Maria de Solsona l’any 1102.
L’any 1112, Vidià i la seva dona Beatriu, oncles d’Arnal Berenguer, feren una convinença amb Guillem Dalmau, li varen encomanar les dues parts que posseïen del castell.
L’any 1126, la família Puigverd cedí al paborde de Solsona tots els drets que tenien sobre els castells de Malgrat i de les Piles i dels seus termes, a canvi rebrien 300 sous i la participació en les oracions.
L’any 1138, l’església de Solsona tingué en feu aquest castell per Guillem de Pujalt, la seva dona Loreta, llur fill Guillem i el pare de Loreta, Solosten.
L’any 1232, A. de Malgrat donà aquest castell a l’església de Solsona, l’any següent ho confirmà el seu fill Berenguer, que rebé de l’església 300 sous melgoresos.
A finals del segle XIII, la família Malgrat tenia en feu aquest castell pel paborde de Solsona.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 14 focs i en el de 1365-1370 comptava amb 27 focs, en ambdós casos pertanyia al paborde de Solsona.
L’any 1388, Malgrat i Prenyanosa volien entrar en el veïnatge de Cervera.
L’any 1393, el rei Joan I vengué el mer i mixt imperis i les jurisdiccions civil i criminal de Malgrat i la Prenyanosa al cavaller Ponç de Ribelles; tres anys més tard, aquest darrer va vendre la jurisdicció al monestir de Santa maria de Solsona per la quantitat de 225 florins d’or fi d’Aragó.