Castells Medievals

La primera referència documental data de l’any 1026, quan Ermessendis, vídua de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i el seu fill Berenguer Ramon, donaren el puig i castell de Cervera, situat al límit del comtat d’Ausona, als qui l’havien pres als pagans.
A mitjan segle XI n’era castlà Hug Dalmau de Cervera, fill de Dalmau, vescomte del Berguedà, i de la seva muller Arsendis.
L’any 1052, Hug Dalmau també posseïa els castells de Ferran, Malacara i Castellfollit de Riubregós.
L’any 1056, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà aquest castell a la comtessa Almondis, per raó d’esposalles.
L’any 1076, en el testament del comte barceloní, aquest castell passà als seus dos fills, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon.
El castell de Cervera es va construir igual que els de Sant Antolí, Timor, Granyanella, la Curullada, Fonolleres, el Talladell i Tàrrega, per tindre defensades les vores del riu Ondara.
Segons Sobrequés, la casa de Cervera comença amb l’enllaç de Ponç Hug de Cervera amb Beatriu, vescomtessa de Bas.
L’any 1081, Guillem Ramon de Cervera i la seva muller Arsendis, donaren als monjos de Ripoll una església a Cervera dedicada a sant Pere, amb la seva sagrera i vinyes, perquè es poguessin edificar un monestir, així ho varen fer ja que l’any 1089 ja surt esmentada aquesta comunitat.
L’any 1114, els almoràvits envaïren el pla d’Urgell i la Segarra, varen prendre Tàrrega i Cervera.
L’any 1136, Guillem Ramon de Montcada, el Senescal, jurava fidelitat al comte Ramon Berenguer IV pels castells de Tàrrega i Cervera.
L’any 1178, el rei Alfons “el Cast” infeudà aquest castell a Ramon de Cervera.
L’any 1182, el rei Alfons I donà la facultat a la població d’erigir-se en Comú i d’elegir Cònsols, posteriorment anomenats Paers.
La vila no perdrà els mals usos fins a l’any 1197, durant el regnat de Pere “el Catòlic”.
L’any 1193, Guerau Alamany llegava aquest castell a “G., nepoti meo”.
L’any 1202, el rei Pere “el Catòlic” en un acte d’agraïment als cerverins, els va lliurar dels mals usos.
L’any 1210, Guerau Alamany de Cervelló donà els delmes que tenia dels castells de Montfalcó i Cervera, al monestir de Santes Creus.
L’any 1245, la casa dels Hospitalers tenis dos comanadors, la de les dames, era Marquesa, vídua de Guillem de la Guàrdia i, la dels cavallers era Guillem de Jorba. L’any 1248, les monges de Cervera passaren al monestir d’Alguaire.
L’any 1251, el rei Jaume “el Conqueridor” permutà amb el senescal Guillem Ramon de Montcada i la seva muller Sibil•la de Cervera, el castell d’Albalat a canvi dels dominis i rendes que ells tenien a Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” ordenà als paers i prohoms de Cervera que fortifiquessin la vila.
L’any 1301, el rei Jaume II estigué a Cervera amb la seva host per combatre al vescomte de Cardona al castell de Montfalcó.
L’any 1328, el castell estava confiat a la custòdia de la família Cervera.
L’any 1353, el rei Pere “el Cerimoniós” creà el comtat de Cervera.
L’any 1359,en aquesta vila tingueren lloc les famoses corts, de gran importància civil i política.
L’any 1368, el rei Pere donà ordre de construir murs que convertissin la vila en una fortalesa, Joan guillem de Guimerà fou nomenat capità de la vila i de l’obra.
L’any 1388 comptava amb uns 485 focs reials.
L’any 1403, el castell es trobava en un estat deplorable, els paers s’oferien a reparar-lo si el cost no era major de 20 florins, els experts l’examinaren i digueren que sobrepujaria els 60 florins.
L’any 1449 n’era castlà Jofre de Castro.
L’any 1465, la vila caigué en mans de Joan II que es preocupà de reparar-lo i de posar-hi una guarnició.
L’any 1469, el príncep Ferran signà a Cervera les capitulacions del seu matrimoni amb l’infanta Isabel de Castella.
L’any 1479 finà el castlà del castell Joan de Carcassona, casat amb Catalina Muñoz.
L’any 1482 n’era l’alcaid Martín de Alcorcón.
L’any 1516 n’era castlà Joan d’Aymeric.
L’any 1645, durant la guerra dels Segadors, el virrei, comte d’Harcourt s’establí a Cervera, des d’on dirigí operacions contra algunes localitats, com Mollerussa.
L’any 1706, Enric de Darmstadt, representant de Carles d’Àustria ordenà als habitants de Cervera a enrunar totalment les muralles.